I LES NOSTRES FESTES, SÓN PAREGUDES ALS DELS ROMANS?

Mireu aquesta imatge que representa la entrada dels cristians . 

Fixeu-vos en la vestimenta dels participants, es sembla en alguna cosa amb l'uniforme del soldat romà de la imatge següent?

Les desfilades militars a Roma:

El triomf  era una espectacular cerimònia que es celebrava a  l'antiga Roma per a aplaudir al general que haguera tornat victoriós amb el seu exercit. L'espectacle consistia en una desfilada militar que recorria un itinerari previst. El triomfador anava acompanyat d'un esclau que havia de subjectar una corona de llorell de la victòria sobre el seu cap.  

Per a celebrar una desfilada militar tenien que complir els següent requisits:

- Guanyar una victòria significativa contra un enemic estranger. Una batalla guanyada en una guerra perduda no donava dret al triomf.

- Ser magistrat electe amb imperium.

- Dur de tornada a casa les tropes simbolitzant això el fi de guerra i la necessitat de l'exercit.

 - L'aprovació del Senat.

Hui a dia es realitzen festes i celebracions en honor als romans. Per exemple la de Cartagena.

A Cartagena es posen les pintures de guerra i les armadures per a viure la seua festa més emblemàtica de Cartagineses i Romans. Aquesta festa està declarada d’Interès Turística Nacional, ja que es recrea durant deu dies els fets que van passar en la ciutat entre les dos potències que dominaven el Mediterrani: Roma i Càrtag. Als llarg dels dies hi ha actes on es van descobrint personatges històrics de la ciutat o coneixent llocs on va ocórrer de veritat.

EL NOSTRE OCI ES PAREIX AL DELS ROMANS?

A la societat romana l’oci tenia una paper molt important. Açò ho podem saber gràcies a totes les restes arquitectòniques que ens han arribat, com per exemple, teatres, amfiteatres, circs, termes o banys. L’oci reflectia clarament les diferents classes socials que hi havia, no obstant a tots i a totes els agradava.

Cal mencionar que molts aspectes socials es relacionaven amb l’oci. Per exemple, la política, en la que els triomfs del generals es celebraven amb banquets o ho feien per a donar-se a conèixer.

Una altra activitat d’oci típica eren les celebracions religioses. Algunes de les més importants van ser Les Saturnals, equivalents al nadal que celebrem hui a dia; les Lupercals, en honor a la lloba que va alimentar a Ròmul i Reme o Equiria, una festa en honor a Mart.

Els amfiteatres

Un dels majors entreteniments dels romans eren els jocs en l’amfiteatre. Se li atribueix a Julio Cèsar la iniciació d’aquest tipus d’espectacles, malgrat que ja hi havia un amfiteatre construït a Pompeja. Aquests estaven destinat a sessions de lluites de feres o caseries (venacions), a realitzar execucions i a les lluites dels gladiadors. Tot açò estava sempre acompanyat  de músics, equilibristes i malabaristes.

  

                                                       L'amfiteatre de Mèrida

Els teatres

Als teatres es representaven importants obres gregues. Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I a.C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors, l'orquestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidor. Els romans van seguir basicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-la. 

      

                                     Restes del teatre romà a Cartagena

El circ

El circ també era molt important, ací es disputaven carreres de carros. Una de les majors aficions era fer apostes per als diferents conductors dels carros. També es feien carreres a peu, exhibicions a cavall i lluites simulades entre els jovents.

Circ romà

   

                                                Restes del circ romà a Tarragona

Banys o Termes

Aquests eren uns banys públics on hi havia piscines de diferent temperatura, jardins, espais de gimnàstica i saunes. Els  Banys o Termes constituïen una font de plaer i una necessitat per als romans.  Ací no sols es realitzaven activitats relacionades amb la higiene, a més, s’establien relacions socials, de negocis o de apostes.. Alguna de les Termes més espectaculars que podem veure hui a dia és la de Caracalla  en Roma.      

   

                                  Termes romanes a Caldas de Montbuy, Catalunya

                                                       Model de banys romans

                        

Per últim,  cal dir que l’oci estava molt present a la vida dels romans i que a més també es practicava en privat. Es gaudia fent banquets, festes privades o s’ajuntaven per a beure en grup a les tavernes. 

SEMBLEN ELS NOSTRES CARRERS ALS DELS ROMANS?

Molts pobles ibers es van convertir en ciutats romanes, com Saguntum (Sagunt), Lucentum (Alacant) i Illici (Elx). Els romans van fer més ciutats com Valentia (València). Aquestes ciutats es comunicaven entre elles i amb l´imperi gràcies a una xarxa de calçades.

Els romans van estructurar el territori parcel·lant acuradament la terra ocupada pels colons i implementant una xarxa de ciutats a distàncies no superiors a cinquanta quilòmetres. Van crear la primera xarxa de comunicacions del país, que comprenia la construcció de calçades, ponts i aqüeductes, que van unir les principals ciutats de l'imperi. La Via Augusta creuava tot el territori català i unia Roma amb Gades (Cadis). La famosa via romana recorria el pas del Pertús i Gerunda i a Hostalric es bifurcava en dues vies: la de la costa, que passava per Iluro i Bètulo i arribava a Barcino, i la de l'interior, que travessava el Vallès i es retrobava a Martorell amb la ruta de la costa per continuar fins a Tàrraco i Dertosa. Després creuava l'Ebre i continuava cap al sud. També es van fer vies secundàries que van unir Ilerda amb Barcino i Tarrac.

Podeu identificar l'antiga Via Augusta en el mapa actual?

     

                            Xarxa de carreteres principals d'Espanya a l'actualitat

En la imatge següent es pot veure com construïen els romans les calçades. 

Creeu que sembla amb un carrer actual?

CONEIXEU L'ORIGEN DEL NOSTRE CALENDARI?

Sabeu que el calendari que utilitzem és el calendari gregoriá, establert pel Papa Gregori XIII l'any 1582? Quina relació té aquest fet amb els romans?

Per a descobrir-ho feu clic ací.

Per a saber més

Els romans havien dividit l'any en 10 mesos, el primer mes sent  març. Hispania ha tingut molt que veure per a que els romans afegirien dos mesos més i començar l'any amb el mes de gener. El professor Fonsado ens conta la història en el seu bloc.

CONEIXEU ELS NÚMEROS ROMANS?

Els romans tenien els seus números propis. En l'actualitat, aquests números es utilitzen en poques ocasions com: enumerar els capítols d'alguns llibres, per a marcar les hores en el rellotge, per la successió dels reis o per la successió de Papes.

Per a conèixer més sobre la formació dels números romans fes clic sobre la imatge.

ÉS LA NOSTRA LLENGUA UNA LLENGUA ROMÀNICA?

El triomf del llatí va suposar la desaparició de les llengües preromanes, de les que només va subsistir el basc. El llatí, que era llengua al mateix temps oficial i privada, va servir de vehicle d'expressió de les creacions dels intel·lectuals hispans, com el filòsof Sèneca, i va constituir el substrat dels idiomes romanços (castellà, gallec i català).

En la següent taula es pot observar com han derivat del llatí algunes de les llengües on els romans havien conquistat el seu territori.

El llatí i les llengües romàniques
Llatí	Català	Castellà	Gallec	Francès	Italià	Portuguès	Romanès
aerem	aire	aire	ar	air	aria	ar	aer
annum	any	año	ano	an	anno	ano	an
buccam	boca	boca	boca	bouche	boca	boca	gura
bonum	bo	bueno	bo	bon	buono	bom	bun
desertum	desert	desierto	deserto	desert	deserto	deserto	desert
florem	flor	flor	flor	fleur	fiore	flôr	floare
intrare	entrar	entrar	entrar	entrar	entrare	entrar	intra

SOM HEREUS DELS ROMANS?

En el segle VIII aC, Roma era una petita localitat de la península Itàlica. Uns segles després l'Imperi Romà s'estenia per tota la costa mediterrània i gran part d'Europa.

L'imperi romà va conquerir un ampli territori gràcies al seu exercit i a la seua extraordinària capacitat d'organització. Els pobles conquerits van adoptar l'idioma, la moneda, la cultura i les formes de vida romanes. Aquest procés s'anomena romanització.

Però realment nosaltres, els espanyols, guardem alguna cosa de la cultura romana? Tenim algun indici en nostra vida diària de la influència que han tingut els romans sobre els nostres antepasats? 

El museu Marq d'Alacant té una sala dedicada a la cultura romana anomenada Al voltant del Mare Nostrum.  És una exposició dedicada al món romà en la provincia d'Alacant que es divideix en tres parts: la romanització, la cultura romana durant el imperi i el cristianisme i el món tardo-romà. A més, el museu ens ofereix un vídeo on ens explica i recrea escenes de la vida cotidiana de la ciutat romana de Lucentum, hui coneguda com Tossal de Manises d'Albufera.
Analitzant aquest VÍDEO, podem identificar objectes o aspectes de la vida dels romans i podem fer una comparació amb el nostre entorn i amb la nostra cultura per a descobrir si la influència dels romans s'ha mantingut al llarg dels anys.